El migfondista, autor de la setena millor marca espanyola de tots els temps en 800 metres, torna a l'alta competició després de 19 mesos parat per diferents lesions

Javier Mirón porta dènou mesos sense posar-se el dorsal d'una gran competició. La seua última cita important va ser el Campionat d'Espanya absolut celebrat a Getafe, allà per juny de 2021. Després van arribar la covid, que li va impedir acudir a un Europeu sub23 on era el favorit en una temporada en la qual havia corregut els 800 metres, a Marsella, en 1.44.82 -setena millor marca espanyola de tots els temps-, i una lesió que van arruïnar les seues opcions olímpiques. Any i mig després, el migfondista d'Ibi es troba en condicions de recuperar el temps perdut i reapareixerà en la seua terra, en un Gran Premi Ciutat de València que se celebrarà el 25 de gener en la renovada pista del Palau Luis Puig.
“La il·lusió que tinc és increïble. Tinc moltíssimes guanyes per tornar a competir, per estar en el Palau Luis Puig, damunt amb tartan nou. És una sensació que ja portava temps buscant. L'any passat quasi ho vam aconseguir, però una lesió em va parar una altra vegada i vaig haver de confiar que podria tornar a la pista en 2023. Així serà. Estic molt content i amb moltes ganes. Igual, després de 19 mesos, les sensacions pot ser que siguen molt regulars però potser són bones. L'altre dia em vaig posar els claus per primera vegada, després de huit mesos, i va ser molt bé. La sensació de tindre els claus, encara que pateixes, la trobava a faltar. Crec que serà semblant quan me'ls torne a calçar però amb un dorsal en el pit”, va explicar l'atleta de *New Balanç, que correrà el 1.500 a València i el 800, tres dies després, a Sabadell. En la seua llista d'objectius estan també el Campionat d'Espanya i el Madrid World Indoor Tour en Gallur, encara que no vol precipitar-se: “Primer vull veure les sensacions després de tant de temps sense competir, però confiem i anem amb moltes ganes”.
En aquests 19 mesos sol ha corregut, per distracció, tres carreres populars des d'aqueix cap de setmana a Getafe en el qual va acusar la duresa d'una pista en males condicions. “Ací vaig eixir ja de les semifinals amb el dit gros inflamat. Després va resultar ser una capsulitis que em va crear una descompensació greu. Vaig estar tot l'estiu sense poder córrer. Secundava i no podia espentar amb el dit gros. I era un any per a intentar seguir els passos de Mariano García, però no va poder ser…”.
El dolor va fer que corregira la trepitjada i llavors va castigar altres músculs. L'alacantí, entre sessió i sessió en el fisioterapeuta, va aprofitar per a avançar els seus estudis de Teràpia Ocupacional. I així va estar des de juny de 2021 fins a gener de 2022.
Per Nadal va tornar a passar la *covid, aquesta vegada amb molta febre, i creu que, com a conseqüència, li va eixir un gangli en el maluc esquerre que li impedia córrer. Després van aparéixer uns dolors en el tendó d'Aquil·les. Angoixat, Tafaner va demanar ajuda a un readaptador. L'especialista va mesurar els impulsos dels músculs de les dues cames i va descobrir que els de la dreta estaven descompensats. Li va manar una sèrie d'exercicis i l'atleta de New Balanç va marxar de concentració a Font Romeu, als Pirineus, amb la idea de salvar la temporada a l'aire lliure.
Tafaner va tornar a Ibi a dos mesos del Campionat d'Espanya. Ell estava entrenant bé i va decidir fer un últim esforç a Sierra Nevada. Llavors va tornar la *tendinitis en l'Aquil·les i el seu entrenador, Luis Arenas, li va dir que el millor era deixar-lo fins que estiguera recuperat del tot.
I fins hui. Al desembre va complir 23 anys, però mai s'ha rendit. Tafaner no ha perdut l'apetit per l'atletisme, per tornar a ser una de les grans promeses del migfons espanyol, per intentar tutejar al seu amic Mariano García. El dia 25 serà la seua reaparició a València. Aqueix dia, en el Palau Luis Puig, serà el naixement d'un nou Javier Mirón.