El versàtil atleta alacantí pretén baixar de dos hores i deu minuts en el seu debut en la distància abans de passar-se definitivament al trail

Andreu Blanes diu que tot maratonià té tres xifres al seu cap: la marca que fa pública, la que realment confia que puga fer el dia de la carrera si tot ix redó i la que somia en els dies d'eufòria. El seu propòsit oficial per a la Marató de València Trinidad Alfonso Zurich és baixar de les dos hores i deu minuts. Un registre que li permetria triturar el rècord autonòmic de Miguel Barzola (2.14.52 des de 2019). L'alacantí, a més, és el favorit indiscutible en el Campionat Autonòmic de marató que se celebrarà dins de la gran cita internacional de València. Molt més incert és el pronòstic en la prova femenina, amb les germanes Carmen i Ana Amaro, Sheila Simao, Roser Mañosa… La Fundació Trinidad Alfonso entregarà un trofeu al primer i la primera atleta de la Comunitat Valenciana pel desé aniversari de València Ciutat del Running.

La marató forma part de la transició de Blanes, el 4x4 de l'atletisme espanyol, de la pista, dels 3.000 metres obstacles, a la muntanya. L'atleta d'Onil, de 33 anys, farà alguna carrera de cross a l'hivern, però després es concentrarà en el trail. La pista ja és història. En 2025 tindrà dos grans objectius: Serre Zinal (9 d'agost), on ja va ser campió en 2022, i el Mundial de Canfranc (del 25 al 28 de setembre). Però primer toca el seu debut en els 42,195 quilòmetres després de seguir un pla molt similar al que va completar el seu company Yago Rojo per a córrer en 2.09.56, a València, en 2020. “Encara que també he aprés molt de Laura Luengo. Hem preparat els dos esta marató i hem compartit i comparat els nostres entrenaments, i això m'ha servit de molt”.

Després de tants quilòmetres, 1.854 en onze setmanes i 180 hores de rodatges i sèries, l'atleta d'Hoka se sent “llest” per a córrer l'1 de desembre en alguna de les tres marques que ell també té al cap. Primer va estar uns dies a Sierra Nevada i després va realitzar la resta de la seua preparació al seu poble, Onil, on ha gaudit de la companyia en alguns d'entrenaments del seu pare, Joan, de la seua germana, Alba, i de la seua núvia, l'atleta Natalia Milla. “La veritat és que gràcies a ells no he conegut això de la soledat del corredor de fons. El meu pare està jubilat, ix amb bici i molts dies es venia amb mi. A Natalia li encanta tirar-me en els entrenos. I la meua germana es va vindre a Sierra Nevada. També vaig estar una setmana a Madrid amb el Balilla”.

La Marató de València ha sigut el seu primer objectiu després de completar un projecte olímpic en el qual no va aconseguir París en els 3.000 metres obstacles (va acabar la temporada com el nové més ben espanyol de l'any). Després vindrà el trail. Però primer volia provar què és això del que parla tanta gent: una marató. “Volia aprofitar eixa velocitat que et dona la pista per a provar-me en l'asfalt abans de passar-me al trail. M'interessa la part del rendiment de la marató, veure què puc fer, i no tant tota la mística de la distància i la seua història, que la gent es posa molt transcendental amb això. No m'ha costat molt la preparació i m'he divertit molt. M'ha sorprés que sembla que és més dur del que després és. El cos et sorprén i et permet fer coses que pensaves impossibles. Com anar corrent fàcil a tres minuts cada quilòmetre. És el que busques en la marató, poder anar pel pa a tres minuts el quilòmetre, i quan l'aconseguixes, mola molt. No vull que s'acabe eixa sensació. Jo crec que, pels meus entrenaments i per com vaig córrer en la mitjana amb pluja -va fer 1.02.50-, arribaré bé fins al quilòmetre 30, i després tinc el record de Sierre Zinal. En eixa carrera -31 quilòmetres que va cobrir en 2.29.19- vaig córrer molt i vaig passar a molta gent en els últims quilòmetres. Així que tinc l'esperança d'adaptar-me bé a la marató”.

Ara falta trobar el grup correcte. A ell li agradaria córrer a 3.03 o 3.04 cada quilòmetre, però igual el grup més pròxim té previst anar més ràpid o més lent, i haurà de prendre una decisió important. Andreu Blanes se sent preparat. La seua setmana de més distància li va portar fins als 224 quilòmetres. “L'estat de forma que jo percebo és perfecte”, diu abans de parlar d'alguns entrenaments mítics que ha afrontat durant estos tres mesos, com un 3x7.000 metres o un 24x1.000. “Este és molt cridaner, però vaig ser, ho vaig fer i ja està. Sense més”. El fondista ha gaudit corrent pels voltants d'Onil, com la via verda per on circulava el tren Cigala des de finals del segle XIX. “M'agrada perquè és quasi tot recte i l'asfalt és nou. #Ací li he ficat cera els diumenges. Va haver-hi un dia que fins vaig passar a una bicicleta elèctrica en una baixada. A l'anada no va dir res, però a la volta vaig sentir que deia: la mare, com va!”.

Andreu Blanes, un enginyer aeronàutic entrenat pel duo format per Juan del Camp i Luismi Martín Berlanas, dedica molt temps a aprendre. I per a la marató li ha agradat adquirir coneixements sobre nutrició tant en el dia a dia com per a la carrera. El d'Onil escodrinya què diuen els que més saben d'això, que solen ser els del ciclisme, gent com Aitor Viribai o Íñigo San Millán. “En la marató he usat bastant el que vaig aprendre en Sierre Zinal. M'agrada saber quant pots ficar d'hidrats, i ficaré a sac. Els assimile i m'agraden. Soc bastant friki de la fisiologia i m'agrada veure la tendències, anar provant gels i saber quins et senten millor i pitjor”. Ara falta saber si la teoria es trasllada a la pràctica.