L'atletisme valencià aspira a deu medalles en el Campionat d'Espanya de La Nucia

Els alacantins Jorge Ureña i Eusebio Càceres somien amb unir-se a Diame, Llopis i Ndikumwenayo en els Jocs Olímpics de París

El diumenge acaba el termini per a aconseguir les mínimes de classificació per als Jocs de París 2024. Tres atletes de la Comunitat Valenciana, Fátima Diame (longitud), Thierry Ndikumwenayo (5.000 i 10.000) i Quique Llopis (110 metres barres), ja han complit amb el seu objectiu, però algun més manté viu este somni que espera culminar este cap de setmana, de divendres a diumenge, en el Campionat d'Espanya que se celebra en l'Estadi Olímpic Camilo Cano de La Nucia (Alacant). Dos atletes de la província, Eusebio Càceres i Jorge Ureña, tots dos d'Onil, intentaran fer la mínima en longitud i decatló, tot un desafiament.

L'atletisme valencià aspira a una desena de medalles a La Nucia, que ja va ser la seu d'esta competició en 2019, i que este cap de setmana reunirà 725 atletes, 80 d'ells de la Comunitat i 19 d'Alacant. El castellonenc Nacho Aledo (5.000 m marxa), amb 44 anys, és el més veterà de tot el campionat.

Eusebio Càceres, que va canviar l'any passat d'entrenador per a començar a preparar-se amb Iván Pedroso, ha tardat a assimilar els canvis tècnics i arriba a La Nucia amb la difícil missió de saltar 8,27, la mínima que exigix World Athletics, ja que no entra per punts del world rànquing. És molt complicat. El d'Onil no salta esta marca des de fa set anys (8,31 a Sierra Nevada), però el passat cap de setmana, a Guadalajara, va veure entrar un raig de llum: Càceres va saltar 8,21 amb excés de vent a favor (+3.0), un recolzament en la seua confiança abans de La Nucia. Més enllà de la marca, el ‘saltamartí’ d'Onil aspira a conquistar la seua sèptima medalla d'or (la primera la va guanyar en 2012).

Més assequible, encara que també arriba amb més dubtes, ho té el seu paisà Jorge Ureña. L'alacantí està ara mateix dins dels Jocs Olímpics per punts, però per a guanyar-se el dret a ser seleccionat per Pepe Peiró necessita fer la mínima de competitivitat de la RFEA, que està en 8.150 punts. Fa un any, a Torrent, Ureña va patir una greu lesió en el genoll quan saltava longitud en el Campionat d'Espanya. Encara queda una mica de respecte quan entra en la taula i esta temporada no ha aconseguit completar un decatló en condicions (la seua millor marca va arribar en el Federacions amb 7.505 punts). En el seu últim intent, la setmana passada en Ratingen (Alemanya), es va retirar al final de la primera jornada. “Jo eixiré per totes. No tinc una altra”, advertix Ureña.

En el decatló, sis dels tretze finalistes, inclòs Ureña, són de la Comunitat Valenciana. Crida l'atenció la volta del valencià Pablo Trescolí, que enguany ha estat vivint a Austràlia i que, curiosament, va ser el campió en el decatló del Campionat d'Espanya celebrat a La Nucia en 2019.

Més complicat encara que Càceres i Ureña ho té un altre alacantí, Javier Mirón. El migfondista d'Ibi va començar preparant el 800, però finalment ha rendit millor en 1.500. Mirón ha millorat diverses vegades la seua marca personal en esta distància fins a arribar a córrer en 3.34.59, que és mínima de competitivitat de la RFEA però insuficient perquè està relativament lluny d'entrar per rànquing, amb el que només queda una utopia, córrer per davall de 3.33.50 (mínima de World Athletics), una cosa improbable en un campionat merament tàctic. Mirón, almenys, lluitarà per les medalles en els 1.500 amb Adel Mechaal (l'únic que ha corregut en 3.33), Mario García Romo, Jesús Gómez i Nacho Fontes.

Ndikumwenayo va guanyar la medalla de bronze en els 10.000 del Campionat d'Europa i tot seguit es va anar a entrenar en l'altitud dels Pirineus. L'atleta castellonenc va tornar el dimecres de Font Romeu amb febrícula i un fort mal de cap. El test de la covid va eixir negatiu i este divendres (21.45 hores) disputarà una complicada final de 5.000 davant rivals tan perillosos com Aarón de les Heras, Abdessamad Oukhelfen, Sergio Jiménez, Santiago Catrofe i, sobretot, Adel Mechaal, que també disputarà esta prova.

Quique Llopis és el favorit indiscutible en els 110 metres barres. És el flamant subcampió d'Europa i seua és la millor marca espanyola de l'any (13.16). La setmana passada, a Madrid, va referendar el seu bon estat de forma amb una victòria davant el campió d'Europa, l'Italià Simoncelli, amb 13.21. Però en esta prova també competix el navarrés Asier Martínez i això sempre és una amenaça. Per darrere dels dos grans candidats a la victòria hi ha altres valencians amb opcions de lluitar pel bronze: Orlando Ortega i Kevin Sánchez.

Un company d'entrenament de Ndikumwenayo, Víctor Ruiz, que també entrena amb Pepe Ortuño, espera demostrar a La Nucia que seguix en ascens. La seua preparació va retardada per una lesió i arriba al Campionat d'Espanya després d'haver corregut en una marca (8.27.94) que li impedix pensar en París. Ara només va per les medalles en una prova, els 3.000 m obstacles, en la qual el favorit és Dani Arce i en la qual també estaran Fernando Carro, l'alacantí Andreu Blanes (8.26.59) i el valencià Abderrahman El Khayami, que en el seu primer any en esta especialitat ja ha sigut capaç de córrer en 8.27.53.

Vicente Docavo, un dels majors talents que ha fet el triple salt espanyol, va deixar l'atletisme. Després va tornar i va provar en diverses proves, destacant especialment en les tanques altes, però enguany ha tornat al fossat i té serioses opcions de guanyar una medalla. Darrere del sideral Jordan Díaz, el campió d'Europa i líder mundial de l'any, el castellonenc és qui té la millor marca (16,20) i vol aprofitar l'absència dels altres grans saltadors de la Comunitat: Pablo Torrijos, acabat d'operar del maluc; Marcos Ruiz, intervingut de la cua de l'astràgal, i José Emilio Bellido, que acaba de retirar-se.

Dos atletes de Benicarló ja saben el que és ser campions d'Espanya de salt d'alçada: Alexis Sastre (2018) i Cristina Ferrando (2020). Enguany estan lluny de la seua millor versió, però intentaran estar prop del podi.

Fàtima Diame és la tercera valenciana que té assegurada la seua presència a París. La valenciana és la favorita a La Nucia i encara que arriba amb la millor marca de l'any (6,78) ha de començar a trobar bones sensacions amb vista als Jocs. La de longitud serà una altra de les proves amb marcada presència valenciana: a més de Diame competiran Evelyn Yankey (quarta del rànquing amb 6,45), Pepa Gombau, Andrea Salvador i Noemí Sempere.

Una altra opció de medalla, per partida doble, arribarà en la final de martell. Gema Martí arriba tercera en el rànquing després de llançar 63,45, molt prop de la seua marca personal (63,60), per darrere de la plusmarquista nacional, Laura Redondo, i Natalia Sánchez. La castellonenca Osarumen Odeh no ha pogut passar este any dels 63 metres, però té una marca personal de 66,81 i segur que intentarà pujar al podi.

Una cosa semblant li passa a Paula Blanquer. La valenciana no ha trobat encara la carrera en la qual demostrar el seu potencial i només ha sigut capaç de córrer en 13.33. Té a quatre rivals per damunt d'ella en el rànquing nacional de l'any, però la filla de Rafa Blanquer segur que no es conforma amb esta jerarquia.

Diverses atletes joves pretenen sobreeixir este cap de setmana. Una d'elles és l'alacantina Arwen Martínez, una velocista de 2006 que disputarà tant els 100 com els 200 metres. L'atleta de Sant Vicent del Raspeig és la quinta de les inscrites en totes dues proves. La perxista Naiara Pérez, un any més major, ja és la plusmarquista autonòmica de perxa i la tercera espanyola sub20 de tots els temps després de saltar 4,20 en dos ocasions. Als seus 19 anys espera estar entre les millors en una final en la qual hi haurà tres saltadores (ella, Alejandra Saborit i Lorena Vives) entrenades pel castellonenc Manel Miralles.

Judit Prats, la llançadora gandiense de 27 anys, té serioses opcions de lluitar per una medalla en la final de pes. Enguany ha llançat 14,84 i només mira per davall a dos rivals: Belén Toimil i Inés López.

Més difícil ho tindrà Paula Rodríguez en la final de javelina. La llançadora ja ha batut dos vegades esta temporada el rècord autonòmic (54,17) i segur que arriba carregada de motivació per a intentar donar la sorpresa a La Nucia.