Avís de cookies

Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'estes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques d'este lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques o funcions.
ACCEPTAR
PREFERÈNCIES
REBUTJAR
Configurar Cookies
Cookies necessàries
Cookies analítiques
GUARDAR
federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
26/07/23
El atletismo valenciano en la historia de los Campeonatos de España/L'atletisme valencià en la història dels Campionats d'Espanya
L'atletisme valencià en la història dels Campionats d'Espanya

La primera medalla d'or en dones (Mercedes Cano) no va arribar fins a 1981. Antonio Lora va acabar 16 vegades entre els huit primers. Pepe Lacomba va ser campió en tres proves en una mateixa edició (Barcelona 1930)


La pista d'atletisme Parc Central de Torrent acull aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, el Campionat d'Espanya absolut (retransmés per Teledeporte), una de les proves amb més solera del nostre país. Durant més de cent anys hi ha hagut nombroses històries. L'atletisme valencià ha jugat un paper important i aquest és un repàs per alguns de les seues fites en aquesta competició gràcies al treball realitzat per l'estadista (i exatleta) Matías Jiménez.


Un de les dades que crida més l'atenció a ulls d'una persona del segle XXI és que la primera dona finalista, que va acabar entre les huit primeres classificades, en un Campionat d'Espanya no va arribar fins a 1963, fa exactament seixanta anys. L'atletisme valencià encara va necessitar dos anys més per a tindre la seua primera medalla en dones, el bronze que va aconseguir Amparo Betes en pes en 1965. Molt més es va resistir el primer títol de campiona, un honor que recauria en Mercedes Cano, una històrica que es va penjar la medalla d'or en els 100 metres en l'edició de 1981, fa ‘només’ 42 anys, en la pista de Serrahima, a Barcelona. I la primera que va guanyar un segon or va ser la llançadora de pes Enriqueta Díaz (D.E.P.).


La millor atleta valenciana en els Campionats d'Espanya és Concha Montaner. La campiona del món sub20 va ser finalista en quinze ocasions, però en totes elles, a més, va pujar al podi. La saltadora de L'Eliana va aconseguir huit medalles ors (set en longitud i un en 100 metres), sis de plata i una de bronze. Montaner va contribuir al fet que la prova més reeixida de l'atletisme femení valencià fora la longitud, on han arribat 34 medalles (16 d'elles d'or) i 62 llocs de finalista.


La primera vegada que l'atletisme femení valencià va aconseguir dues campiones en una mateixa edició va ser en 1988: or d'Elena Córcoles en 200 i or de Mar Martínez en altura. Les atletes de la Comunitat porten aconseguint pujar al podi, sense interrupció, des de 1993. I el rècord de finalistes està en l'edició de 2020, l'any de la pandèmia, quan 17 valencianes van acabar entre les huit primeres.


Dues germanes de Benicarló, les Ferrando, han aconseguit elles soles 22 llocs de finalistes: tretze per a Cristina i nou per a Beatriz.


En total, les dones han aconseguit 48 medalles d'or, 52 de plata i 45 de bronze.


Les atletes de la Comunitat Valenciana amb més posats de finalistes són les següents:


15 Mercedes Cano i Concha Montaner


14 Erika Soriano


13 Cristina Ferrando (ratxa encara oberta que pot incrementar aquest cap de setmana a Torrent).


96 campions.


L'atletisme masculí de la Comunitat acumula 96 medalles d'or, 99 de plata i 114 de bronze. Un repàs per l'estadística dels Campionats d'Espanya feta per Matías Jiménez ens mostra a un dels primers referents del nostre atletisme: el versàtil José Catalá, conegut com a Pepe Lacomba. Aquest home és l'únic que ha aconseguit tres medalles d'or en una mateixa edició, una gesta que va aconseguir, amb els seus triomfs en altura, longitud i triple salt, en 1930. Lacomba va acumular dotze medalles i catorze llocs de finalista entre quatre disciplines: altura, longitud, triple salt i 110 metres barres, l'única en la qual no va aconseguir proclamar-se campió.


Els atletes valencians porten aconseguint una medalla de 1967 i des de 2011, fa dotze anys, sempre hi ha hagut un campió com a mínim. La Comunitat ha destacat fonamentalment en els salts horitzontals. En la longitud hem aconseguit setze títols: un de Lacomba i Antonio Adsuar, sis d'Eusebio Càceres (en actiu) i huit de Rafa Blanquer, hui un entrenador que somia amb veure a Torrent a la seua filla Paula amb una medalla d'or en els 100 metres barres.


La prova de triple salt ha donat 33 medalles a l'atletisme valencià. José Emilio Bellido porta sis podis i quinze llocs de finalista, i el també castellonenc Pablo Torrijos suma nou medalles: set d'or i dos de plata. Els dos poden ampliar el seu compte a Torrent.


Un altre dels nostres forts han sigut el pes, amb 18 atletes que han aconseguit ser finalistes, i el decatló, on els valencians han sumat 23 medalles, amb tres ors: dos de Jorge Ureña i un de Pablo Trescolí.


La millor actuació va ser en 2021 on els atletes de la Comunitat van totalitzar nou medalles, amb un rècord de cinc títols.


Els atletes de la Comunitat Valenciana amb més posats de finalistes són les següents:


16 Antonio Lora


15 Pepe Devís i José Emilio Bellido (aquest dissabte pot igualar a Lora)


14 Pepe Lacomba


13 Francisco Juan, Rafa Blanquer i Pablo Torrijos

ARXIUS PDF