Pablo Roelas s'emporta l'or, Andreu Boix, la plata, i Jorge Dávila, el bronze
Evelyn Yankey acaba tercera en una final de longitud en la qual va barallar pel títol i va punxar Fátima Diame
El primer dia va ser perfecte. Jorge Ureña tornava a ser el rei de l'heptatló. El d'Onil, un atleta que ha sigut campió i subcampió d'Europa, tornava a brillar com en els seus millors dies. Ureña anava a ritme de rècord d'Espanya. La segona jornada començava amb una de les seues especialitats, els 60 metres barres, però va sonar el tret, va eixir decidit a fer un gran crono i llavors va entropessar en la primera tanca i es va anar al sòl. Tots els seus somnis, com el rècord o la mínima per a l'Europeu, es van anar al trast. Però la Comunitat Valenciana té tal potencial en les proves combinades, la joia de la corona, que una altra tres atletes valencians van aconseguir copar el podi de l'heptatló. Al capdavant de tots, Pablo Roelas, que és d'Ibi però entrena a Onil amb Ureña a les ordes del seu pare, José Antonio Ureña. Andreu Boix es va penjar la medalla de plata i Jorge Dávila, la de bronze.
Una proesa. Poques comunitats poden perdre al seu millor especialista i ficar a altres tres entre els medallistes. La sorpresa va ser Roelas, que es va coronar campió gràcies a que va aconseguir cinc millors marques entre les set proves. També va tindre mèrit Boix, que va tindre un mal inici i va anar recuperant fins a col·locar-se segon. Dávila va patir fins a l'últim moment i va necessitar superar als seus rivals en l'última volta del 1.000 fins a aconseguir una victòria parcial que li va elevar fins al tercer lloc.
Ureña no va voler retirar-se i, encara que ja no tenia opcions de res, va continuar competint. “Em trobava bé, estava gaudint i per això va decidir continuar. La pena ha sigut en les tanques. Havia corregut bé l'altre dia i vaig voler ficar-li fort. Però em vaig passar i em vaig anar al sòl. Una llàstima. Però estic content perquè he tornat a veure'm bé i això és important”.
Una altra estrela que va punxar en Gallur va ser Fàtima Diame. La medalla de bronze en el Mundial de pista curta de l'any passat, a Glasgow, va acusar massa els problemes físics que han marcat esta temporada. “Em vaig fer mal en el taló, tenia un edema ossi, i per això vaig decidir canviar la cama de batuda. Vaig deixar de batre amb la dreta, la bona, i saltava amb l'esquerra. Rafa Blanquer em va ensenyar a saltar amb les dos des de xicoteta i no és un gran problema per a mi. El problema és que després de tants anys em feia mal e turmell. Hui anava a fer tres i tres, m'ha fet por i he saltat amb la dolenta”.
El gran dubte per a la valenciana és si es recuperara a temps per a competir en el Campionat d'Europa, del 6 al 9 de març en Apeldoorn (Països Baixos). “No sé encara què faré. He de parlar amb el meu entrenador (Iván Pedroso) i veure si em fan mal els peus”.
El baix rendiment de Diame i d'altres rivals, com Irati Mitxelena, minvada per un esquinç, van deixar un concurs molt favorable per a Evelyn Yankey. La valenciana, a més, va tindre una arrancada perfecta, amb un salt de 6,41. Però després no va poder millorar. L'alumna de Rafa Blanquer va fer quatre nuls i un salt de 6,20 per a deixar escapar una oportunitat única per a haver-se proclamat campiona d'Espanya. El títol, que se'l va emportar Carmen Rosales, es va quedar a 11 centímetres, i la plata, de Tessy Ebosele, a cinc. “Portava unes competicions molt bones i hui estava molt nerviosa perquè sabia que tenia les meues opcions. He fet el que he pogut i no està mal el bronze, però és veritat que podia haver fet més. Hui podia haver lluitat per qualsevol lloc”, va comentar Yankey, de només 21 anys. Més a baix van acabar Noemí Sempere (octava amb 6,02) i Elena Corella (décimotercera).
