La valenciana estarà aquest diumenge en la lluita per les medalles i Víctor Ruiz es va quedar a les portes en els 3.000 metres obstacles

Fàtima Diame s'havia ficat en un altre garbull. Només quedava una ronda de salts per a decidir les dotze finalistes del Mundial de Budapest i ella arribava llastrada amb dos nuls. Era un tot o res. La valenciana no es va afonar i es va allargar fins a 6,61. Estava dins, però no del tot. Encara hi havia rivals en concurs que podien superar-li. Es va salvar, pels pèls, amb la dotzena marca, però es va salvar. L'atleta que entrena a Guadalajara amb Iván Pedroso estarà en la final que se celebrarà aquesta vesprada (16.55 hores, per Teledeporte i Eurosport).

“El primer salt ha sigut nul i no era nul, així que protestarem. El segon nul però llarg. I el tercer he dit salta!, he fet 6,61y he entrat. He patit perquè he saltat de les primeres i venien unes altres per darrere i al final he entrat a *ras”, explica la valenciana que va saber gestionar molt bé aqueix tràngol. “Per a mi és més el cap que el cos en aqueixos moment”.

Diame no havia calfat encara quan els van anunciar que anava a haver-hi una hora de retard en totes les proves per una tempesta, així que només va haver de relaxar-se i deixar passar el temps. Després va eixir a la pista i es va trobar tota la tribuna que hi ha al costat del corredor i el fossat repleta de públic que no parava d'animar a les saltadores. Una experiència estimulant. Ara li espera la seua primera gran final, que li arriba als 26 anys, jove encara, i amb un gran salt que sembla tindre a les seues cames. “Ho donaré tot. Tinc molt bones sensacions, l'ambient és brutal i estaré amb la meua companya d'entrenament (Tessy Ebosele, que també es va classificar).

Si Diame va entrar amb l'última de les dotze marques, Víctor García es va quedar a un lloc de la final dels 3.000 metres obstacles. No va donar la sensació d'haver corregut bé, però el cronòmetre deia el contrari: 8.20.54, el dècim millor temps després de les tres semifinals. Però entraven els cinc primers de cadascuna i es va quedar a les portes. Això sí, gràcies a la nova reglamentació de World Athletics, el *utielano haurà d'anar a calfar el dimarts, el dia de la final, perquè entraria si hi haguera una baixa, encara que fora en l'últim moment.

El pupil de Pepe Ortuño, que va estar en la graderia del Centre Nacional d'Atletisme de Budapest, a la vora del Danubi, fa un balanç positiu de la temporada al complet. “Les meues sensacions eren bones durant tota la carrera. Hem eixit molt lents i quan s'han posat a córrer, m'ha enxampat molt arrere. Després em costava posicionar-me i no aconseguia aconseguir els llocs davanters. Al final ho he tocat amb els dits, però se m'ha escapat. De totes maneres estic satisfet perquè la temporada ha sigut molt bona i no he competit malament del tot, encara que tampoc em vaig content del tot perquè l'objectiu era passar”.