La valenciana salta dos vegades 6,73 i torna a demostrar que pot lluitar per les medalles amb les millors

Les jornades de vesprada són una festa en l'Omnisport Arena d'Apeldoorn. Els focus enlluernen als espectadors, que criden, animen i són feliços veient l'atletisme. La música atruena des dels altaveus de l'estadi. Però a vegades, molt poques vegades, tot es queda en silenci. Va succeir després de l'últim salt de Fátima Diame. La valenciana necessitava saltar 6,88, just el rècord d'Espanya de Niurka Montalvo, la seua descobridora, per a pujar al podi de l'Europeu, i eixe últim bote semblava molt llarg. La gent va emmudir. Es va parar la música. I tota l'atenció es va centrar en Diame i en el marcador on anava a eixir la marca. Al final va ser 6,73, igual que la marca que va fer en el segon salt, i es va quedar en una digna notable posició.

“Pensava que havia sigut millor i ha sigut una bajona, però estic feliç després de l'hivern tan dur que he tingut -va patir un edema ossi en el taló que el va obligar, fins i tot, a canviar la cama de batuda i saltar amb l'esquerra-. Tenia la sensació que havia fet el 6,88, no ha sigut així però almenys he fet la mínima per al Mundial en pista coberta i crec que este hivern estic per a batre el rècord de Niurka fins i tot amb la cama esquerra”, va explicar la pupil·la d'Iván Pedroso.

Un dia abans, mentres Ana Peleteiro celebrava la seua medalla d'or, la seua amiga i companya d'habitació vetlava armes abans de la seua final d'este dissabte. La seua relació és excel·lent i la gallega va intentar motivar-la res més despertar-se. “Este matí m'ha posat l'himne del Cèltic, que ja me l'he aprés, som carn i ungla, sempre estem juntes i ens donem suport mútuament, i ahir em va donar una xutada d'adrenalina, així que sempre juntes”.

La medalla d'or se la va emportar la italiana Larissa Iapichino (6,94), la plata per a la suïssa Annik Kälin (6,90, millor marca personal), i el bronze per a l'alemanya Malaika Mihambo.