La valenciana es queda a sis centímetres de les medalles i Quique Llopis es fica en les semifinals amb la seua segona millor marca de sempre

Fàtima Diame ha acabat sisena en la final de longitud del Campionat del Món que s'està celebrant, des del dissabte i fins al diumenge 27, a Budapest. L'atleta valenciana aconsegueix el seu millor resultat internacional i ronda les medalles en un concurs en el qual va començar amb un salt molt prometedor de 6,82 -igualava la seua millor marca personal- que després no va poder superar.

La final va ser tan contrari com la classificació, on va fer dos nuls i va haver de resoldre-ho en l'últim. Diame va començar amb un salt i ja estava en el seu topall, 6,82 metres. Va acabar la primera ronda com a líder i pràcticament tenia assegurat el passe a la millora. Tenia cinc salts per a millorar la seua plusmarca i elevar-se en la classificació. Per això va arriscar i van vindre els nuls. En l'última ronda la van superar la romanesa Alina Rotaru-Kottmann (6,88), que va ser tercera, i la italiana Larissa Iapichino (6,82 però millor segon salt) i va caure fins a una sisena posició que és tot un èxit.

La medalla de bronze estava molt a prop, a sis centímetres, i Diame va ser per totes en l'últim intent. El salt va ser llarg, però nul. L'atleta que entrena a Guadalajara amb Iván Pedroso estava satisfeta amb el resultat. “El meu objectiu era estar entre les huit primeres. He començat molt bé, així que he decidit arriscar. El vent ha canviat una mica i quan m'he adonat em quedava un. He arriscat i ha sigut nul per molt poc, però sí que dic que estic trist estaria mentint. En Eugene em vaig lesionar i em vaig quedar fora de la final i enguany estic totalment lliure de lesions, així que contenta”.

L'experiència en les proves de la Diamond League li ha donat a Diame, a un any dels Jocs Olímpics de París, un pòsit per a tutejar a les grans de l'especialitat. “Abans sí que em achantaba, ara ja no em achanta competir amb elles”.

Quique Llopis va aconseguir el seu primer objectiu en la seua segona presència en un Mundial. L'atleta de Bellrreguad va aguantar la primera trobada amb els grans de l'especialitat i va aconseguir les semifinals dels 110 metres tanques amb la segona millor marca de la seua vida (13.33). L'atleta del Platges de Castelló va mantindre un bonic duel amb Hansle Parchment. El valencià ataca la tanca amb la cama dreta i, al carrer contigu, el jamaicà el feia amb l'esquerra. Cada deu metres els seus cossos s'unien, un lleuger frec, la incertesa d'un xoc, però no va haver-hi problemes i Parchment es va emportar el triomf amb tres centèsimes d'avantatge.

Llopis va passar per llocs -els tres primers tenien una plaça en les semifinals- i va aconseguir el primer dels seus objectius. Ara, en la següent carrera, aquest dilluns a la vesprada, el pupil de Toni Puig intentarà millorar la seua marca personal (13.30) i quedar-se el més prop de la final. Passar seria una proesa.

El més important és que l'accident, i les seqüeles mentals, han quedat arrere. El treball amb la seua psicòloga està donant els seus fruits i Llopis es mostra cada vegada més madur, dins i fora de la pista. “El meu objectiu està aconseguit i ara vull millorar el setzé lloc de l'any passat en Oregon. Cal arribar en el millor moment a aquestes competicions i jo he fet la millor marca de la temporada. Demà vull gaudir com hui, que he eixit molt tranquil i molt segur de mi mateix. Estic contentíssim perquè han sigut mesos molt complicats després de l'experiència d'Istanbul -va patir una caiguda esgarrifosa en la final i va acabar a l'hospital-, veure que sale el treball per a arribar bé fins ací. Crec que a Silèsia (Jocs Europeus) vaig desbloquejar ja aqueixa por perquè vaig tindre un toc en una tanca i em vaig refer molt bé”.