L'atleta del Platges de Castelló debuta en el Campionat d'Espanya amb un segon lloc i la llançadora de Gandia s'estrena amb un bronze
Thierry Ndikumwenayo portava molts anys esperant aquest dia. Des d'aquell primer viatge a Alacant per a entrenar amb Llorenç Solbes, la pandèmia que va sorprendre a tots després i la seua mudança a Castelló on es va establir després de viure, al principi, en el llogaret de Sant Joan de Moró, a casa de Tomás Fandiño, un entrenador del Platges de Castelló. L'atleta de Burundi va tirar arrels i, després de diversos anys, va acabar rebent la nacionalització. Aquest divendres s'estrenava en el Campionat d'Espanya, un somni per a ell, i encara que era el favorit indiscutible, va eixir content amb la medalla de plata, la primera.
El pupil de Pepe Ortuño va explicar que va acusar molt la humitat i que només feia tres dies que havia tornat de Sierra Nevada, d'entrenar en altitud, per damunt dels 2.000 metres. Que va ser una carrera més dura del que pot dir la marca del guanyador (13.49.84) perquè Eduardo Menacho va avivar molt el ritme i després Ndikumwenayo va acusar el colp, l'últim mil en 2.24, quan Oussaim Oumaiz es va col·locar al capdavant del grup i es va posar a tirar com un possés. Ja ningú va poder amb ell. Ni tan sols Ndikumwenayo, que només fa uns dies va signar la segona millor marca espanyola de tots els temps.
Ndikumwenayo va explicar al final de la carrera que la medalla de plata no era un motiu per a estar decebut. “Jo sé que estic bé, he fet una preparació perfecta, però hui no he pogut guanyar. Aquestes carreres tàctiques són així. Jo volia guanyar perquè corria a casa, però està bé aquesta primera medalla. El meu objectiu principal és el Mundial i ací estaré en plenitud. Estic content per aquesta primera medalla”, va explicar.
Molt més feliç, malgrat que va perdre la plata en l'últim llançament de 63,52 de Natalia Sánchez, estava Gema Martí. L'atleta de Gandia, tercera en la final de martell (62,97), pujava al podi per primera vegada en un Campionat d'Espanya absolut després de pastar una bona col·lecció de medalles en categories inferiors. “Estic molt contenta amb l'actuació. És la meua primera medalla. Enguany he fet marca després de dos anys una mica embossada. L'estiu passat va ser dolent i després d'un hivern rar, he entrenat molt bé per a la temporada d'estiu i al final ha eixit tot bé”. En la final del martell va caure del podi una clàssica com Osarumen Odeh, que va ser quarta. Mentre que Ainhoa Gimeno va acabar setena.
El primer dels tres dies de campionat en la Ciutat de l’Esport Parc Central de Torrent va col·locar també en molt bona posició a dos atletes de proves combinades que entrenen amb Manoli Alonso a Castelló. En el decatló, Jorge Dávila va arribar com a líder a l'equador, amb 4.177 punts, 22 d'avantatge sobre Bruno Comín. Dávila projecta 143 punts per damunt de la seua marca personal (7.657 punts). Carmen Ramos, per part seua, després d'un dia redó, va punxar alguna cosa en els 200 metres i va acabar la quarta de les set proves de l'heptatló amb 3384 punts, a només un de la primera classificada, Andrea Medina.
Pablo Drees es va ficar en la final dels 400 metres barres després d'entrar segon en el seu semifinal. També van avançar, però a semifinals, tres dels velocistes valencians. Carmen Marco va entrar primera en la seua sèrie i va demostrar que ha arribat a Torrent pensant en la medalla d'or. L'atleta d'Orihuela es va estrenar repitiendosu rècord personal (11.41). La jove Carla Cruz, flamant medalla de bronze sub23, també va avançar a la següent ronda després d'entrar segona en la quarta sèrie (11.97), la mateixa en la qual Carla Arwen Martínez, més jove encara, de 16 anys va ser quarta amb 12.24. I un atleta de Torrent, Miguel Izquierdo, va passar també a les semifinals dels 100 metres, encara que aquest per temps amb la seua millor marca de la temporada (10.57).
La final de 10.000 metres marxa va presentar a l'atleta més veterà d'aquest Campionat d'Espanya, el castellonenc Nacho Aledo, de 43 anys, que va acabar dècim, i el més jove, el valencià Joan Querol, de 16, que va acabar disseté.
Alejandro Noguera, un alacantí que entrena a Lleó, va aconseguir el sisé lloc en pes ( 17,08) i Carlos Cano va ser nové (14,94). Manel Pagés va acabar huité en la final de perxa amb un salt de 4,82. Fora dels llocs de finalistes van acabar les tres valencianes que van disputar els 3.000 m obstacles: Nara Elipe va entrar novena, Rebeca Gil, dècima i Pili Vázquez, catorzena.
