Avís de cookies

Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'estes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques d'este lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques o funcions.
ACCEPTAR
PREFERÈNCIES
REBUTJAR
Configurar Cookies
Cookies necessàries
Cookies analítiques
GUARDAR
federación valenciana de atletismo
FITXA NOTÍCIA
09/03/25
Lester Lescay logra la undécima medalla para el atletismo valenciano en un Europeo ‘indoor’/Lester Lescay aconseguix l'onzena medalla per a l'atletisme valencià en un Europeu ‘indoor’
Lester Lescay aconseguix l'onzena medalla per a l'atletisme valencià en un Europeu ‘indoor’

La llista va arrancar amb Rafa Blanquer, també en salt de longitud, a Belgrad 1969


Eufòric, en la zona mixta, Lester Lescay no es desprén de la seua bandera mentres compta, avorrit, amb el seu marcat accent cubà, eles en lloc d'erres, la història de com va arribar a Espanya i com es va fer espanyol després de casar-se amb una xica de Borriana. “Jo vaig arribar i em vaig casar amb la meua esposa. Vaig esperar tres anys i el 31 de desembre em van donar la nacionalitat espanyola, el tránsfer va arribar el 12 de gener, i després d'això… Soc bronze europeu, compare!”. A mitat explicació, interrompuda per eixe arravatament de felicitat, Lescay agafa la bandera de les puntes, l'estén com si foren unes ales, i somriu i crida de pura alegria.


Eixa medalla de bronze en Apeldoorn (Països Baixos) és l'onzena que aconseguix l'atletisme de la Comunitat Valenciana en els Campionats d'Europa en pista coberta. Dos d'or, cinc de plata i quatre de bronze.


La llista va començar amb Rafa Blanquer, el primer espanyol a superar en els huit metres, que va encadenar dos medalles de bronze en longitud, com Lester Lescay, a Belgrad 1969 i Viena 1970. Va caldre esperar 30 anys a la següent. Fins a Gant 2000, quan José Antonio Redolat, també valencià, es va proclamar campió d'Europa de 1.500. Carlos Menéndez va pujar al tercer escaló del podi de Viena 2002 després d'acabar tercer en el relleu 4x400. El castellonenc Pablo Torrijos, qui semblant a Blanquer, va ser el primer espanyol a saltar 17 metres en triple, va ser el següent gràcies al seu segon lloc a Praga 2015, amb rècord d'Espanya inclòs (17,04).


Després va arribar l'era de Jorge Ureña, absent en Apeldoorn per un error en els 60 metres barres del Campionat d'Espanya. L'atleta d'Onil va enganxar una medalla de plata en l'heptatló de Belgrad 2017, es va proclamar campió a Glasgow 2019 i va sumar una tercera, una altra vegada de plata, en 2021.


Les dones van aportar un altre parell de medalles a l'història de l'atletisme de la Comunitat Valenciana. La saltadora de L'Eliana Concha Montaner es va emportar la de plata, en longitud, a Birmingham 2007, i Indira Terrer, una altra cubana nacionalitzada espanyola, també va guanyar la medalla de plata, en els 400 metres, a Praga 2015.


L'onzena ha arribat en Apeldoorn, una ciutat enorme per a la població que té (poc més de 100.000 habitants), en el centre dels Països Baixos, on Lester Lescay, que viu entre Castelló i Guadalajara, es dona colps en el pit i proclama que estava lesionat -“Ara no puc ni caminar”, assegura- i que ha saltat amb el cor. I eixe cor cubà li ha donat a la Comunitat Valenciana la seua onzena medalla en els Campionats d'Europa en pista coberta.

ARXIUS PDF
LINKS