El valencià guanya el Campionat d'Espanya amb l'octava millor marca de l'any i la segona espanyola de tots els temps (13.09)

Alexis Sastre, Vicente Docavo i Javi Mirón, que posa un peu en els Jocs de París, es pengen la medalla de plata a La Nucia

Quique Llopis s'ha obert com una flor esta temporada. Primer vi la medalla de plata en l'Europeu de Roma, fa tres setmanes, i ara, este diumenge, a La Nucia, s'ha proclamat campió d'Espanya amb una marca de rang mundial: 13.09 (0.0). L'octava millor de l'any en el món i la segona espanyola de tots els temps. Una bomba que intenta digerir el corredor de tanques de Bellreguard. “Estan sent setmanes d'intentar assimilar moltes coses.”Sabia que la carrera del Campionat d'Europa no havia sigut perfecta i hi havia coses que millorar, però ara em fa ràbia perquè cada vegada hi ha menys que millorar”.

Llopis, feroç sobre les tanques, amb un ritme imponent, es col·loca octau del món, en un rànquing amb sis estatunidencs, a unes setmanes dels Jocs Olímpics. El seu creixement és espectacular i això es veu en el seu rendiment. “La veritat és que hui m'engolia les tanques però això és molt bon senyal”. L'alumne de Toni Puig, emocionat en veure al seu atleta donar esta exhibició, s'ha quedat a cinc centèsimes del rècord d'Espanya del subcampió olímpic Orlando Ortega. “Ara mateix pense en eixes cinc centèsimes i em semblen molt dures d'aconseguir”.

Malgrat la seua conversió en un atleta de talla mundial, encara li queda un pas per a estar en el cim de les tanques altes, Fa uns dies, en els Trials dels Estats Units, els tres primers classificats van baixar dels 13 segons, una barrera que potser encara és excessiva per al valencià. “Han corregut una barbaritat, però ara només pense a assimilar esta marca”.

L'altra gran notícia va ser el resultat de Javi Mirón en els 1.500. L'alacantí era a la frontera del rànquing mundial per a classificar-se per als Jocs Olímpics i necessitava acabar entre els tres primers i aconseguir una gran marca. Per això no va especular. Va sonar el tret i es va anar per una marca entre 3.35 i 3.37 per a aconseguir els punts que li faltaven per a arribar a París. Al final, després d'una demostració de força i determinació, va acabar segon, només per darrere d'Adel Mechaal, amb 3.36.15, un registre que és possible que li permeta disputar els seus primers Jocs Olímpics.

L'atletisme valencià conclou el Campionat d'Espanya amb deu medalles: tres d'or, sis de plata i tres de bronze. Els títols nacionals van ser per a Llopis (110 metres barres), Thierry Ndikumwenayo (5.000) i Jorge Ureña (decatló). Els segons llocs: Mirón (1.500), Víctor Ruiz (3.000 m obstacles), Eusebio Càceres (longitud), Vicente Docavo (triple), Alexis Sastre (altura) i Gema Martí (martell). I un tercer lloc de Tayb Loum (decatló).

Docavo és una caixa de sorpreses. En la seua joventut va demostrar ser el major talent que havia donat este país per al triple salt. Fins que va arribar una lesió al peu que li va fer passar tres vegades pel quiròfan. No podia saltar i va començar a provar amb les tanques curtes i les combinades. Fins que enguany, després d'una proposta de l'Esport Menorca va decidir tornar a provar amb els tres salts. Va arribar a fer 16,20 -només el sideral Jordan Díaz havia passat dels 16 metres, a més dels 17 i els 18- i va apostar pel Campionat d'Espanya després de veure's segon en el rànquing nacional. El seu primer salt (16,36) li assegurava la medalla de plata. El castellonenc volia més, però era molt difícil. “El peu no em deixa”, es lamenta. Per això no va realitzar els tres següents intents -es va dedicar a caminar descalç per l'arena de l'altre fossat- i després va intentar elevar la seua marca, sense èxit, en els dos següents salts. “A mi esta medalla m'és igual, jo el que vull és poder tornar a saltar en condicions”.

L'altra plata va arribar al matí, quan Alexis Sastre va aconseguir el segon lloc amb una marca (2,12) que li va semblar pobra. “Em fa ràbia perquè crec que puc saltar 2,20”, va dir.

Una altra saltadora de Benicarló, Cristina Ferrando, una atleta que ha sigut tres vegades campiona d'Espanya i que té títols en totes les categories, es va acomiadar de la competició amb el seu últim concurs d'altura. L'atleta que entrena amb Claudio Veneziano va ser sèptima amb 1,75, un lloc per davall de la també castellonenca Laura Alegre.

Quinta va ser Paula Rodríguez en javelina (51,14), una prova en la qual Ximo Ramón va ser sèptim (66,06). En la final de pes, Judit Prats no va poder pujar al podi esta vegada i es va haver de conformar amb el sext lloc, just per davant d'Inés Safont, de només 19 anys. Un altre llançador que va aconseguir un lloc de finalista va ser l'alacantí Alejandro Noguera en pes (16,89), dos llocs per davant de Carlos Cano.