El corredor de tanques de Bellreguard, subcampió d'Espanya amb una gran marca de 7.58

L'atletisme valencià torna d'Orense amb huit medalles: tres ors, una plata i quatre bronzes

Quique Llopis no va poder amb Asier Martínez en un dels grans polsos del Campionat d'Espanya. El navarrés, amb el qual entaula una rivalitat de la qual s'hi haurà durant anys, es va emportar la victòria en els 60 metres tanques amb una marca de 7.53 (a quatre centèsimes del seu millor registre de l'any), media dècima per davant del valencià que va aguantar el duel fins a l'última tanca i es va emportar la seua millor marca de la temporada (7.58). Però el pupil de Toni Puig, que esta temporada va començar una mica més retardat la seua preparació, demostra que seguix en ascens i que arribarà millor encara al Mundial de Glasgow (de l'1 al 3 de març).

La medalla de Llopis va ser l'octava de l'atletisme de la Comunitat Valenciana en la pista de Expourense. De les huit, tres van ser d'or (Fátima Diame en longitud, l'altra valenciana que també té opcions d'estar a Glasgow, Pablo Torrijos en triple salt i Jorge Ureña en heptatló), la plata de Llopis, i quatre de bronze (Evelyn Yankey en longitud, Abderrahman El Khayami en 3.000, Ferran Ramírez en longitud i Jorge Dávila en heptatló). En la classificació per punts, la Comunitat va ser tercera, només per darrere de Catalunya, la millor, i Madrid.

Llopis, un competidor molt esportiu, va explicar després de la final que estava feliç per l'home que li havia arrabassat la medalla d'or, que venia d'un 2023 desafortunat. “Estic molt content, sobretot per veure a *Asier corrent una altra vegada al seu millor nivell, millor que mai. És el que més content em posa. També per mi, per començar a agafar el ritme de competició. Les sensacions són molt bones de cara a l'aire lliure. Enguany no he preparat tant la pista coberta, però estan eixint marques molt interessants. Vaig començar a competir a principis de febrer, fa només dos setmanes, i m'estic trobant molt bé. La preparació està sent de més càrrega perquè l'objectiu enguany ha de ser l'aire lliure”.

L'atleta de Bellreguard va igualar l'any passat el rècord d'Espanya de 60 metres tanques (7.48) d'Orlando Ortega, i esta temporada Asier Martínez ha corregut en 7.48. És clar que cada carrera està en amenaça. “El rècord d'Espanya està en perill constant. Hui mateix pensava que ho podia haver perdut, i en les pròximes carreres, si no enguany, el que ve, es destrossarà”.

Carmen Marco es va quedar a les portes del podi en el 200. L'atleta alacantina va ser quarta (24.40), un resultat que pot semblar el pitjor possible, per quedar-se tan prop de les medalles, però que és molt satisfactori pel que va ocórrer la vespra en les semifinals. La velocista del València CA patix fortes migranyes, però mai li havia passat en una competició. El dissabte va tindre un atac violent de migranyes i, com no volia posar en risc la seua competició, va decidir no prendre's la medicació. “En eixir de la corba vaig deixar de veure. No sé ni com vaig travessar la meta. Però després vaig buscar un banc i em vaig esfondrar. Per això hui estic contenta d'haver pogut córrer. No en plenitud, com m'haguera agradat, però almenys no he tornat a tindre migranyes”.

Però li va anar a la seua companya d'entrenament Paula Blanquer. La filla i alumna de Rafa Blanquer va patir un toc en el quart pas dels 60 metres barres i va perdre totes les seues opcions de ficar-se en una final en la qual era una de les clares favorites per a penjar-se una medalla. “Així són les tanques. Estes coses passen a vegades”.

Una de les sorpreses del campionat la va donar Sergio Carbó. L'atleta del Torrent va arribar per a córrer una eliminatòria de 200 i va aconseguir la final, en la qual va ser sext amb un temps de 21.64.

Javi Mirón no va saber jugar bé les seues cartes en una final de 800 metres on hi havia contrincants molt poderosos. Al capdavant de tots, Mariano García, el campió d'Europa que va dominar la carrera i que va saber sufocar a tots els seus rivals. A Mohamed *Attaoui, que va ser segon, a Adrián Ben, tercer, i al migfondista d'Ibi, que va entrar quint després d'equivocar-se intentant passar per la corba al murcià amb mitja carrera encara per davant. En la final femenina, Marta Olmedo va ser sèptima amb una marca de 2.10.41. I en 1.500, Miriam Costa va entrar novena en una carrera en la qual podria haver aspirat a la medalla de bronze, però que no va saber gestionar les seues forces dins d'un grup molt nombrós.

Alejandro Noguera va realitzar una bona competició en la final de pes. L'alacantí, que és guàrdia civil i que enguany ja ha sigut destinat a la província d'Alacant després d'haver estat entrenant a Lleó, va acabar sèptim després de millorar dos vegades la seua marca de la temporada (va fer un parell de tirs de 17,41). Dos llocs més arrere, nové, va acabar Carlos Cano (16,31). En la final de perxa, Vicent Fabra va ser onzé (4,90) i Claudia Rubio va acabar novena (12,14) en la de triple salt.