El corredor de tanques s'emporta la primera medalla d'or en els 110 metres barres. L'atletisme valencià acaba el Campionat d'Espanya amb 14 medalles

L'atletisme valencià va sumar catorze medalles en el Campionat d'Espanya que s'ha celebrat en la *Ciutat de l’Esport Parc Central amb tres d'or, set de plata i quatre de bronze. El tercer dia de competició es va tancar amb la medalla d'or de Quique Llopis, les plates de Cristina Ferrando i Paula Blanquer i el bronze d'Eusebio Càceres i Kevin Sánchez.Quique Llopis es va coronar a Torrent. Va haver d'arribar un Campionat d'Espanya a la seua terra, a València, per a convertir-se a la fi en el rei dels 110 metres barres amb un triomf incontestable en una final (13.40 amb +0.4) en la qual el seu company d'entrenaments a Gandia, Kevin Sánchez, es va pujar al podi per les mil·lèsimes (13.82).

L'atleta de Bellereguard va sumar el seu primer títol malgrat que no va arribar pletòric a la final, probablement per culpa de la calor que ha fet aquest diumenge a Torrent. “Estic satisfet pel títol de campió d'Espanya, però crec que puc córrer molt més ràpid. Les sensacions en la final han sigut molt dolentes. He acabat molt marejat de les semifinals, no sé si per una deshidratació, però són coses que cal superar i aprendre. El treball està sent molt bo i sé que puc baixar de 13.30 i que eixirà en qualsevol moment. Però en la final estava molt marejat i molt cansat”.

L'atleta del Platges de Castelló va incorporar a una psicòloga, la exatleta Davinia Albinyana, al seu equip de treball després del greu accident que va patir en la final de l'Europeu en pista coberta d'Istanbul, el mes de març passat. Llopis està molt content amb la seua aportació. “Ja tenia pensat incorporar a un psicòleg al meu equip abans de la caiguda perquè em sembla una cosa essencial. Si no hi ha cap no es pot rendir en l'alta competició. El seu treball ha sigut increïble per a anar tornant a incorporar-me a les tanques, a llevar la por, i tot el meu equip, amb Toni Puig al capdavant han fet molt bona faena”.

Cristina Ferrando va anar molt més expressiva que el sempre seriós Quique Llopis. La saltadora de Benicarló es va emportar la medalla de plata en l'altura amb un salt de 1,80 (marca de la temporada) després de tres anys plagats de lesions i desgràcies. “Estic feliç, molt contenta. Aquesta medalla de plata em fa gust d'or i diamants. Des que va acabar el Campionat d'Espanya de 2020, vaig descansar i, res més tornar, em vaig lesionar i vaig anar empalmant lesions. Vaig tindre una fasciïtis plantar, però podria omplir fulles amb tot el que he passat. L'última lesió va ser el passat estiu, que em vaig trencar el lligament del peu de batuda i a l'octubre, quan estava començant a entrenar de nou, em vaig trencar el bessó. No m'ho podia creure. He passat per molt i he viscut situacions molt difícils a nivell personal i ser ací hui sabent que hi ha molta gent, en la graderia i a casa, donant-me suport és una cosa magnífica. Això és un impuls per a seguir. Tinc una xarxa d'amigues i família que m'ha sostingut aquests últims mesos, que han sigut molt difícils, així que aquesta medalla és per a ells i seguirem amb moltes ganes i espere que sense dolor”.

Eusebio Càceres ho va intentar, però els tendons d'Aquil·les volen a impedir-li saltar en plenitud. L'atleta d'Onil té tanta qualitat que li sobra per a emportar-se una medalla de bronze amb un salt molt senzill per a ell (7,80). Però les molèsties li van llastrar i, malgrat que va eixir infiltrat a la pista, només va resistir dues rondes sense dolor. Després es va desinflar. “No hi ha manera. No podia saltar. Ara no em queda una altra que recuperar-me bé i tornar a intentar-ho la pròxima temporada”, va explicar.

En la final es va produir una lesió de Jorge Ureña. El decatleta, que havia decidit fer només els 110 metres barres i la longitud a Torrent, li anava bé el matí. Havia millorat la seua marca personal amb un salt de 7,69, però després li va patinar un peu en la taula de batuda i se li va ser el genoll El d'Onil va caure de cap en el fossat i va haver de ser retirat pels serveis mèdics. Encara cal deixar passar unes hores per a saber amb exactitud què té i si perilla la seua participació en el Mundial de Budapest. Ferran Ramírez va acabar nové (7,40).

Carla Masip, l'atleta del CE Vinaròs, va tutejar a les tres grans dominadores dels 1.500 a Espanya aquesta temporada. Es va anar amb Esther Guerrero (or), Marta Pérez (plata) i Águeda Marqués (bronze) en l'última volta i va resistir fins que quedaven 200 metres. Masip va resistir i va entrar en una quarta posició molt meritòria per a una atleta que està retrobant-se després d'un llarg període de lesions.

La final dels 200 metres va tindre a dos atletes de la Comunitat Valenciana, dos velocistes amb molt de futur. L'alacantina Sara Navarro, que només té 16 anys, va acabar sisena amb un temps de 24.49 (+0.1), i la valenciana Laura Castillo va entrar octava 24.68). Un resultat que va satisfer a ambdues. Alguna cosa que no va succeir amb Javi Mirón, el huitcentista que ha tingut alguns problemes amb el aductor enguany i que només va poder ser sisé en la final.

María González va ser quarta (12,84) en una final de triple salt molt complicada per culpa d'un vent canviant. Per darrere, en el nové lloc, va acabar Precious Umukuro (12,25), una saltadora de 17 anys que combina el triple amb el llançament de pes.

I en la final de pes, Judit Prats va marxar contenta amb el seu cinqué lloc, gràcies a un últim llançament de 13,95. El concurs va estar replet d'atletes de la Comunitat Valenciana: Sandra Férriz va acabar dècima, Ainhoa Martínez va ser onzena i Inés Safont, tretzena.

MEDALLES

OR

Carmen Ramos (Heptatló)

Pablo Torrijos (triple salt)

Quique Llopis (110 metres barres)

PLATA

Thierry Ndikumwenayo (5.000)

Víctor Ruiz (3.000 m obstacles)

Marcos Ruiz (triple salt)

Jorge Dávila (decatló)

Carmen Marco (100)

Cristina Ferrando (altura)

Paula Blanquer (100 metres barres)

BRONZE

Gema Martí (martell)

Fàtima Diame (longitud)

Eusebio Càceres (longitud)

Kevin Sánchez (110 metres barres)