El Campionat d'Europa comença este divendres en l'Estadi Olímpic i comptarà amb la presència de set atletes de la Comunitat Valenciana

Set atletes de la Comunitat Valenciana han trobat el camí a Roma, seu del Campionat d'Europa des d'este divendres 7 de juny fins al dimecres 12. Els set que competiran en l'Estadi Olímpic, seu dels Jocs de Roma 60, són: Thierry Ndikumwenayo (5.000 i 10.000), Quique Llopis (110 metres barres), Orlando Ortega (110 m barres), Kevin Sánchez (110 m barres), Eusebio Càceres (longitud), Fátima Diame (longitud) i Laura Méndez (mitja marató). Almenys tres d'ells estan en disposició de lluitar per pujar al podi. Diame va ser medallista fa tres mesos en el Mundial en pista coberta de Glasgow, Llopis arriba entre els cinc primers del rànquing europeu de l'any i Ndikumwenayo té serioses opcions en les dos proves després d'haver-se convertit en el més ràpid del continent en 2024 en els 5.000 (12.48.10) i el quart en els 10.000 (27:26.57).

L'atleta del Facsa Platges de Castelló va passar sis setmanes entrenant-se en l'altitud de Font Romeu, als Pirineus. Després d'eixa concentració va acudir al Memorial José Antonio Cansino, a la seua ciutat, i pràcticament sense ajuda va aconseguir eixa marca de 27:26.57 en els 10.000 que li va carregar de moral. Dies després, en els Bislett Games d'Oslo, un clàssic de l'atletisme mundial, el pupil de Pepe Ortuño va donar una sorpresa encara major en acabar quart en una gran carrera de 5.000 de la Diamond League, entrant en la meta per davant de rivals tan prestigiosos com Joshua Cheptegei, el plusmarquista mundial de la distància, i firmant la millor marca europea de l'any i la segona de tots els temps, només per darrere del rècord continental de Mo Katir (12.45.01), actualment sancionat per tres absències en controls antidopatge.

“No m'ho esperava. Encara estàvem al maig i creia que podia caminar sobre 12.55, ni des de lluny per davall de 12.50. Va ser una sorpresa perquè encara no havíem començat a entrenar per a posar-me ràpid, però és clar que anem pel bon camí i espere lluitar per les medalles a Roma”, explica este fondista nascut a Burundi i nacionalitzat espanyol.

Llopis és igual d'ambiciós. La marca de 13.26 que va aconseguir en el Desafiament Nerja el 22 de maig, el seu millor registre de sempre i el més ràpid a Espanya este 2024, li col·loca quint en el rànquing europeu de l'any dominat pel belga Michael Obasuyi amb 13.20, sis centèsimes més ràpid que l'atleta de Bellreguard. Encara que un dels seus principals rivals, el francés Aurel Manga, que estava immediatament per davant d'ell en la llista de l'any (13.24), finalment no podrà competir després d'haver sigut operat d'apendicitis fa uns dies.

“Venim per la medalla”, diu el seu entrenador, Toni Puig, sense embuts. “No serà fàcil, però mires el rànquing i hem d'anar per ella. A més del belga Obasuyi crec que els seus principals rivals són l'italià Simonelli, el britànic Pozzi i el seu company Asier Martínez”. L'experimentat entrenador de Gandia, que també tindrà a Roma a Kevin Sánchez, creu que Llopis està en un gran moment en tots els sentits. “A diferència d'altres anys, està més segur, més sòlid, hem entrenat millor que mai perquè no hem tingut cap lesió, excepte una lleugera molèstia a l'inici de l'any després de l'aturada de l'estiu. Des de llavors hem enllaçat setmana rere setmana sense cap parada significativa. Eixa és la gran diferència: estem més consistents”.

Una altra que arriba amb molta confiança és Diame. Després del seu èxit a Glasgow, on va aconseguir la seua primera medalla internacional, l'atleta valenciana de 27 anys sembla haver-hi aconseguint la seua maduresa competitiva. Abans d'este primer gran repte de l'estiu -després vindran els Jocs Olímpics-, la deixebla d'Iván Pedroso ha saltat 6,68 amb vent vàlid, encara que ella també té molt en compte el concurs que va fer a Castelló el 22 de maig, el dia que va saltar 6,84 amb vent excessiu (+2.8 m/s). “Vaig tindre sensacions molt bones i vaig fer alguns salts nuls que van estar molt bé i que em van donar molta confiança per a Roma. Per a mi, l'Europeu és un objectiu molt important i aniré per totes. Des del bronze del Mundial ‘indoor’ vaig amb més confiança. Els meus entrenaments no han canviat, ni la tècnica, però ho faig tot millor. Eixa medalla m'ha donat més empenyiment per a tot”.

Diame entrena a Guadalajara amb Eusebio Càceres, tota una institució de l'atletisme valencià i espanyol. El saltador d'Onil va decidir canviar d'entrenador perquè sentia que se li resistien els objectius després d'acabar quart en totes les grans competicions: Jocs Olímpics, Mundials i Europeus. El canvi inclou incomoditat i dubtes que ha anat superant, com ha vist la seua companya. “Ho veig bé, trobant-se i motivat, que feia temps que no ho veia així. Té moltes ganes. Ha passat per molts entrenadors, Iván és molt cabezón i ell també ho és i per això xoquen tot el dia. Comencem alhora la tècnica i ell acaba l'últim perquè està entenent-se amb Iván. Ho veig molt bé, però ha d'anar a poc a poc perquè és un procés d'adaptació com passem qualsevol quan tenim un canvi”.

Càceres disputarà el seu sext Europeu. Va debutar fa 14 temporades, a Barcelona 2010, amb només 18 anys i un rècord d'Europa sub20 (8,27). Després va repetir en 2012, 2014, 2016 i 2022. No hi ha un altre atleta en la Comunitat Valenciana amb tanta experiència en esta competició (Pablo Torrijos i Concha Montaner van estar en quatre), en la qual acumula dos quarts llocs i quatre posicions de finalista, entre els ochos primers. Als seus 32 anys rebrà estos dies la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA) per les 25 vegades que ha sigut internacional.

Eusebio Càceres serà un dels primers a competir a Roma. Ho farà en la classificació de la longitud el divendres a les 12.55 hores. Abans, a les 10.40, serà el torn dels dos corredors de tanques que, per marques de la temporada, han de disputar les sèries dels 110 metres barres (Llopis està exempt). Un és Kevin Sánchez i l'altre Orlando Ortega, tot un subcampió olímpic que torna a la selecció espanyola cinc anys després. La seua última gran competició va ser en el Mundial de Doha, en 2019, i després de superar diverses lesions i canvis personals torna a vestir la roja -ara ataronjada- lluny d'aquell atleta que, encara com a cubà, va córrer en 12.94, però amb la sensació que va a més. L'atleta, que entrena amb el seu pare -també Orlando- i pertany al CAVA Ontinyent, va disputar diverses carreres al maig i en cadascuna va anar corrent més ràpid que l'anterior: 13.89, 13.72 i 13.50 el dia 23. Després encara va córrer en 13.65 amb vent en contra.

Medallistes

Orlando Ortega, precisament, va ser l'últim atleta de la Comunitat Valenciana a aconseguir una medalla individual. El corredor de tanques va ser tercer en la final de l'Europeu de Berlín 2018. L'última a pujar al podi va ser Laura Méndez, subcampiona d'Europa de marató per equips en l'anterior edició: Munic 2022. La fondista d'Almussafes, que entrena amb Manolo Ripollés, disputarà a Roma la mitja marató, prova en la qual ha aconseguit baixar d'una hora i 12 minuts.

Els anteriors medallistes valencians van ser: Domingo Ramón, bronze en 3.000 m obstacles a Atenes 82 -va ser la primera medalla d'un atleta espanyol en una carrera de l'Europeu; Toni Andrés, Juanvi Trull i Andreu Martínez, bronze en el relleu 4x400 de Budapest 98; Glory Alozie, l'única campiona valenciana de la història en esta competició gràcies a la medalla d'or que va aconseguir en els 100 metres barres de Munic 2002 -primera campiona espanyola en una carrera-, i Indira Terrer, una altra cubana nacionalitzada que entrenava amb Rafa Blanquer a València i que va ser tercera en els 400 metres de Zuric 2014.