Fàtima Diame aconseguix un lloc de finalista en longitud i l'atletisme valencià acaba l'Europeu amb tres medalles.

Thierry Ndikumwenayo havia passat dos dies horribles. El diumenge, en la final dels 5.000, va acabar en un decebedor quint lloc malgrat que arribava a Roma amb la millor marca europea de l'any. Les dos següents nits van ser horribles.
“No podia dormir”, es lamentava este dimecres amb la bandera d'Espanya a l'esquena després d'haver-se rescabalat amb una medalla de bronze en la final dels 10.000 metres que va guanyar el suís Dominic Lobalu.

Els dies no van ser millors amb la nit. Tothom li repetia el mateix, que no podia quedar-se arrere en la carrera i ser tan conservador. “Però jo no pensava posar-me a tirar perquè amb això només aconseguixes fer-li de llebre als altres, als quals tenen bona marca, i que et guanyen al final”, deia el pupil de Pepe Ortuño molt alleujat després d'haver-se ficat en el podi gràcies a que va superar en la recta al suec Almgren, el favorit a l'or i que, com Ndikumwenayo en els 5.000, arribava amb la millor marca de la temporada.

Ndikumwenayo va contar que va arribar una cosa cansada i que va preferir ser més conservador i controlar la carrera des de darrere. Ara tornarà a concentrar-se en l'altitud de Font Romeu i romandrà allí, als Pirineus francesos, fins que arriben els Jocs Olímpics de París, on tornarà a atrevir-se amb les dos distàncies: 5.000 i 10.000.

No li va ser tan bé a Fàtima Diame. La valenciana, que havia patit un contratemps fent pesos ja a Roma, amb un dolor a l'esquena, va eixir a arriscar i no va aconseguir el resultat esperat. L'atleta que entrena a Guadalajara amb Iván Pedroso, el tècnic de Jordan Díaz i Ana Peleteiro, campions d'Europa a Roma, va acabar octava (6,69, un centímetre menys que la vespra, en la classificació) en una final en la qual es va saltar molt, en la qual cinc de les huit primeres van fer la seua millor marca de sempre i en la qual l'alemanya Malaika Mihambo es va imposar amb la millor marca mundial de l'any (7,22).

Diame va fer balanç de la seua actuació en la final. “Estava bé i sabia que podia estar en la lluita amb les medalles. He arriscat i no m'ha eixit. He estat estos dies amb un dolor d'esquena, però he intentat evadir-me dels pensaments negatius, però m'ha minvat. Em fa ràbia perquè em trobava bé. Ara em curaré i aniré per tota”.

Ara es concentra en el Campionat d'Espanya, del 28 al 30 de juny a La Nucia (Alacant), en una o dos proves de la Diamond League i en els Jocs de París. “Pense anar per totes en totes les competicions i a París, a coronar-me”.

La medalla de Thierry Ndikumwenayo és la tercera per a l'atletisme valencià en l'Estadi Olímpic de Roma. Quique Llopis va aconseguir la medalla de plata en els 110 metres barres; el castellonenc, el bronze en els 10.000, i Laura Méndez es va beneficiar del bronze per equips del conjunt espanyol de mitja marató.