Nadia Soto es penja la medalla de bronze en 2.000 m obstacles, la mateixa prova en la qual el seu company Martí Torregrossa acaba quint

L'atletisme valencià va arribar a Banská Bystrica (Eslovàquia) amb diverses opcions de medalla en el Campionat d'Europa sub18, però finalment Nadia Soto, bronze en els 2.000 metres obstacles, va ser l'única que va aconseguir pujar al podi. Encara així, els nou representants de la Comunitat Valenciana en la selecció espanyola van tindre una bona actuació i van sumar quatre llocs de finalistes (entre els huit primers classificats).

Nadia Soto, una xica de Castelló que ja ha brillat tant en la pista com a la muntanya (va ser quarta en la prova júnior del Mundial de trail running d'Innsbruck), va disputar una final que va ser una sénia d'emocions. Era la favorita al triomf gràcies al seu lideratge en el rànquing europeu de l'any (6.30.41), però transcorreguts 600 metres, es va precipitar en l'atac a un obstacle i va patir una caiguda. La castellonenca es va refer, va atrapar al grup i va tornar a atacar.

Durant la resta de la carrera es va mantindre al cap, però al final va acusar l'accident i l'esforç i va retrocedir fins a la tercera plaça. Soto va resistir l'atac d'una rival i va aconseguir el tercer lloc (6.34.05). Un resultat que li va fer gust de poc. “Si m'ho diuen abans de la carrera, haguera firmat la tercera posició, però crec que, sense la caiguda, podria haver acabat més amunt”.

Soto, filla de corredors populars, entrenava amb un destacat obstaculista castellonenc, Eric Peñalver, que va haver de mudar-se, per motius professionals, a Catalunya. La jove atleta va passar a entrenar amb Lluís Torlà, un dels tècnics més prometedors del moment en fons i marxa, amb qui ha aconseguit este èxit. El mateix li va passar al seu company Martí Torregrossa, un altre que va aconseguir la classificació per a la final de l'Europeu sub18 i que va tindre un gran protagonisme.

La carrera de 2.000 metres obstacles va eixir molt lenta i Torregrossa, coneixedor que el final no és el seu fort, va decidir accelerar la prova un poc abans de l'equador. Eixe canvi va alleugerir molt el grup de cap. El castellonenc va arribar amb moltes opcions de medalla a la volta final, però en l'última ria es va afonar en caure i va quedar relegat al quint lloc mentres l'espanyol Bakr L'Asri estrenyia i s'emportava la victòria.

Yunier Pérez va decidir arriscar en Banská Bystrica. Malgrat un horari que no jugava al seu favor, va competir en els 110 metres barres i en la longitud. El dissabte va córrer les semifinals de les tanques i res més acabar es va anar a disputar la final, que acabava de començar, de la longitud. No li va eixir bé l'aposta perquè va ser nové amb un salt de 7,06 que ni tan sols li va permetre passar a la millora, i poc després va poder acusar l'esforç d'una vesprada massa atrafegada i va acabar sext en els 110 metres barres.

Tampoc li va anar com esperava a Lluna Arnás. La valenciana ja va patir en la classificació, solucionant-la en un últim (salt 6,04) que la va ficar en la final. La pupil·la de Niurka Montalvo va salvar, ja en la final, una primera situació compromesa quan es va ficar en la millora en la tercera ronda amb un salt de 5,95 que després no va poder millorar. Arnás, que va competir amb un aparatós embenatge en la cuixa dreta, va tindre la desgràcia de competir minvada després d'una temporada marcada per una lesió.

Aarón Córcoles va acabar nové en la final de martell; Emma Jiménez no va poder passar de les semifinals dels 100 metres barres després d'haver fet la seua millor marca personal (13.76) en les sèries; Sara Navarro es va lesionar en les eliminatòries dels 100 metres, i el decatleta Hugo Senent va realitzar una actuació notable amb cinc noves marques personals -altura, 400, 100 m barres, javelina i 1.500- per a acabar en un meritori onzé lloc i amb una nova plusmarca (6.940 punts).