El de Bellreguard confirma el seu domini enfront del jove prodigi Abel Jordán i la valenciana aconseguix el seu primer títol absolut, un honor que ja havia aconseguit el seu pare, Rafa Blanquer

En la zona mixta, on es creuen els èxits i les decepcions, els atletes eufòrics amb els plorosos, Quique Llopis es mostra com sempre, amb una felicitat moderada. Al seu costat, el nou prodigi de la velocitat i les tanques, Abel Jordán -campió en el 60 i subcampió, després de Llopis, en el 60 metres tanques-, acaba de batre el rècord d'Espanya sub23 (7.53) i, de pas, posar contra les cordes al subcampió d'Europa i finalista olímpic. Però el de Bellreguard, ja una estrela internacional, maneja la tensió que li fa trencar la primera tanca, i, metre a metre, va recuperant fins a superar a Jordán, d'arrels del Carib, una família que va emigrar d'Espanya a Cuba fugint de Franco i, de tornada, de Cuba a Espanya, fugint de Fidel Castro. Un triomf de molt de mèrit amb una marca que li deixa una vegada més a dos centèsimes del rècord nacional que compartix amb Orlando Ortega.

El pupil de Toni Puig ha superat el primer gran repte de l'hivern. Ara només li queda el míting de Madrid i, després, l'Europeu i el Mundial en una temporada de pista curta amb massa compromisos per a un atleta que pensa, està convençut, que el seu veritable potencial està en els 110 metres barres i no en els 60.

En esta recta final tractarà d'afinar l'eixida, on li està costant trobar la seua millor versió perquè ix cada vegada espentant més forta, i sap que si millora eixos primers suports podrà lluitar per tot en Apeldoorn (Països Baixos) del 6 al 9 de març. “No firme la medalla de bronze ni un altre resultat que no siga el triomf. Jo soc molt ambiciós i sempre aspire al màxim”.

Llopis continua perfeccionant el seu equip de treball, invertint en l'atleta d'elit que és, i recentment ha canviat de nutricionista per a poder rebre atenció pràcticament les 24 hores del dia.

Paula Blanquer va triomfar en la prova femenina dels 60 metres barres. És el primer títol de la filla d'un saltador, Rafa Blanquer, també el seu entrenador, que va ser campió d'Espanya en dotze ocasions (huit a l'aire lliure i quatre en pista coberta). I, com Llopis, també va haver de capejar la tensió de sentir-se favorita davant rivals de la talla de Loreto Pagès, dos anys més jove, que va córrer més ràpid que mai (8.19 per a penjar-se la plata) o Xenia Benach, que va punxar, després d'haver enlluernat en les sèries i les semifinals, i va acabar quinta. La valenciana va córrer una vegada més en 8.16 i es va confirmar, de pas, com la líder espanyola de l'any.

L'atleta de 21 anys, que ve d'encadenar tres títols de campiona d'Espanya sub23, va assegurar que va ser el campionat on es va sentir més pressionada per ser la favorita. “Em veia molt bé i molt ràpida, però esta vegada el més difícil ha sigut manejar els nervis. Jo solc ser bastant tranquil·la, solc aguantar bé la tensió, però esta vegada m'he notat més nerviosa del normal, encara que finalment ho he pogut controlar. Sé que estava per a córrer més, però ací l'important era guanyar”.

Blanquer diu que es veu ja preparada per a córrer en les marques que en els pròxims anys han de portar-li als grans campionats internacionals. “Jo em veig molt capaç, en el futur, d'estar en els Europeus i els Mundials. I a mi això em motiva molt i és el que em fa córrer”.

Un que ja coneix de sobres el que és ser campió d'Espanya és Pablo Torrijos, amb set medalles d'or sol en pista coberta, però que travessa una crisi que li ha portat a més d'un metre del que va ser el seu rècord d'Espanya (17,18). A Gallur va viatjar sabent que no tenia opcions de tornar a ser campió, però sí de tornar a saltar 16 metres i pujar al podi. El castellonenc el va aconseguir amb moltes dificultats, però al final es va penjar la medalla de bronze amb un millor salt de 16,05.

Una de les sorpreses més grates de l'últim dia la va donar Naiara Pérez, una saltadora de perxa de 19 anys que va aconseguir la medalla de bronze després de saltar 4,25, que és la seua millor marca personal i un nou rècord autonòmic (ja era seu amb 4,20). L'atleta que entrena amb Manel Miralles va protagonitzar un gran concurs i no va cometre cap nul fins a 4,15. Al final es va beneficiar del treball que ha fet en les últimes setmanes amb una perxa més dura per a afrontar amb més garanties altures superiors i d'ací va vindre esta millora. “He canviat de les perxes de 4,25 a les de 4,45 i la veritat és que m'he sentit bastant còmoda. Tinc facilitat per a anar canviant”.

Una altra dona que va eixir de la pista de Gallur amb un nou rècord autonòmic va ser Carla Masip. La castellonenca va lluitar en l'última volta per la medalla de bronze en els 1.500, però finalment va cedir en la recta davant Mireya Arnediyo (tercera després d'Esther Guerrero i Marina Martínez). De la tercera a la quarta es van beneficiar del ràpid ritme que va imprimir Guerrer des del principi i van firmar la seua millor marca personal, que per a Carla Masip va suposar, a més, millorar el rècord autonòmic que va batre en el Gran Premi de València. La nova plusmarca és de 4.16.76.

Dos llançadores de la Comunitat Valenciana van aconseguir un lloc de finalista en la final de pes. Judit Prats, de Gandia, va acabar quart amb la seua millor marca de la temporada (14,59). Inés Safont, de 20 anys, va acabar sexta (14,37). Sandra Férriz, que havia sigut quinta en el pentatló, només va poder llançar 13,81 -en les combinades va fer 14,29- i això li va portar fins a la novena plaça.

Laura Castillo, una atleta del Safor Teika, va arredonir una gran temporada de pista curta amb el sèptim lloc en la final de 200, dos setmanes després de proclamar-se campiona d'Espanya sub23.

En la final de 1.500 masculina, l'alacantí Javier Mirón no va tindre opcions de barallar les medalles i va acabar en sèptima posició. En una altra final, la de 800, Havana Allistone-Greaves va córrer amb molta malaptesa i va malgastar el gran estat de forma amb el qual es va presentar a Madrid. L'atleta que es prepara amb José Antonio Redolat -un entrenador que portava a 12 atletes en este campionat- va acabar en sexta posició.

L'atletisme valencià acaba el Campionat d'Espanya amb deu medalles. Quatre d'or: Paula Blanquer (60 metres barres), Alba Ramírez (pentatló), Quique Llopis (60 metres barres) i Pablo Roelas (heptatló). Una de plata d'Andreu Boix (heptatló). I cinc de bronze: Jorge Dávila (heptatló), Evelyn Yankey (longitud), María González (triple salt), Pablo Torrijos (triple salt) i Naiara Pérez (perxa). La Comunitat Valenciana va acabar tercera en la taula de puntuació per darrere de Catalunya i Madrid.