El decatleta guanya la seua quarta medalla d'or en decatló però es queda a 48 punts dels Jocs Olímpics

Eusebio Càceres i Víctor Ruiz es pengen una medalla de plata que no els satisfà i Tayb Loum acaba tercer en les combinades malgrat tindre un accident en la perxa

La lluita per aconseguir els Jocs Olímpics provoca mil desvetlaments en les últimes setmanes. Els atletes ho intenten una competició després d'una altra. Uns ho aconseguix i altres no. El Campionat d'Espanya de La Nucia és l'última oportunitat. El diumenge acaba el termini per a aconseguir les mínimes i tres atletes valencians apuraven les seues opcions. Cap ho va aconseguir. Jorge Ureña, campió en el decatló, es va quedar a 48 punts de la mínima de competitivitat que demana l'RFEA (va fer 8.102, líder espanyol de l'any). Eusebio Càceres, que necessitava saltar 8,27, podia haver sigut a prop però el jutge va alçar la bandera roja perquè va entendre que el seu peu, al límit, havia fregat la taula. I Víctor Ruiz, que va córrer diverses voltes a ritme per a aconseguir els 8.20.00 exigits, es va desinflar en les dos ultimes voltes. Tots ells van sumar diverses medalles per a l'atletisme valencià: Ureña va aportar un or i Càceres i Ruiz, una plata, a les quals cal unir el bronze de Tayb Loum en el decatló.

La lluita d'Ureña va ser titànica. Dos dies. Deu proves. Un centímetre per ací, un metre per allà. La calculadora sempre a la mà. Però la segona jornada va ser més fluixa, sobretot l'els 110 metres barres, i el seu objectiu es va esfumar. El decatleta d'Onil, campió per quarta vegada, va voler ser positiu i en comptes de pensar en els Jocs Olímpics perduts -“probablement era els meus últims Jocs”, va dir-, va preferir quedar-se amb el rendiment oferit a La Nucia. “Estic súper content amb la finalitat de setmana perquè ho he donat tot fins a l'últim metre de l'última prova. Acabe la temporada molt content. Ara mateix no em fa mal això de la mínima. He passat un any molt difícil, eixint d'una lesió que no sabia ni si tornaria a fer atletisme, vaig tornar molt ràpid però va deixar moltes seqüeles. Ara no entre en el fossat igual i tinc moltes pors. He anat amb molta pressió esta temporada pels Jocs. Ací he llevat el fre de mà que tenia posat tota la temporada i la veritat és que estic molt content”.

Va ser un decatló estrany. Amb baixes i accidents. D'això sap molt Tayb Loum, amb tant talent com inexperiència, que ja atresora molts incidents en la pista. En este decatló tot semblava anar rodat després d'un primer dia, cinc proves, espectacular, però el segon dia, on hi havia especialitats menys afavoridores, va trencar la perxa quan intentava saltar 4,10. L'atleta entrenador per Pau Monreal va caure sobre el caixetí. Se'l van emportar perquè ho examinaren els metges i quan va veure que no tenia res greu, va decidir seguir amb la competició, on va mantindre un bonic pols amb Pablo Roelas. El d'Ibi va arribar per davant a la desena prova, però Loum li va traure l'avantatge suficient en els 1.500 per a arrabassar-li la medalla de bronze, als 20 anys, amb la seua millor marca de sempre (7.373 punts). Quart va ser Roelas i sèptim un magolat Pablo Trescolí, amb benes en la cuixa i el turmell, que ni tan sols va poder acabar el 1.500.

Eusebio Càceres lluitava contra la mínima olímpica (8,27), contra els seus fantasmes (ha patit molts contratemps en les últimes competicions internacionals) i contra un rival d'altura com Jaime Guerra. El català li va avançar en l'última ronda amb un salt de 8,17 (líder espanyol de l'any). El ‘saltamartí’ d'Onil portava 8,07 -ja són 38 competicions per damunt dels huit metres-, però li quedava una rèplica. Càceres va apurar en la taula, va volar i va caure molt lluny. El jutge va anar a comprovar on havia secundat i després d'una estona molt tibant, va decidir alçar la bandera roja. Una estocada en l'ànima de l'alacantí.

Càceres va eixir afonat d'esta final. “Ha sigut una competició en la qual m'he sentit molt bé, he fet salts llargs i nuls per molt poquet i eixe últim no puc deixar de donar-li voltes. Porte una frustració enorme. No puc parar de pensar que jo no opine igual que els jutges en eixe últim salt que m'han donat nul. Però ja està. No em queda una altra que guardar-me esta frustració perquè sé que puc continuar millorant gràcies a esta competició. Només puc pensar en eixe últim salt. És una oportunitat de perdre una gran marca i perdre els Jocs”.

Víctor Ruiz, subcampió dels 3.000 metres obstacles, també va eixir molt decebut perquè es va quedar a quatre segons de la mínima de competitivitat (8.20.00). L'atleta d'Utiel va córrer diverses voltes darrere de Dani Arce, el subcampió d'Europa i el rival, més aviat company, que es va emportar l'or, al ritme adequat, però les forces li van abandonar en les dos últimes voltes i va entrar en la meta en un temps de 8.24.84.

El problema de Ruiz ha sigut una lesió que li ha retardat tota la temporada. Un contratemps que li ha impedit demostrar la forma que exigixen la federació espanyola.

Fàtima Diame sí que estarà a París, encara que la valenciana, que ja tenia fets els deures, finalment no va poder competir a La Nucia per unes molèsties a l'esquena que arrossega des de l'Europeu de Roma. Cap de les altres quatre valencianes va poder lluitar per les medalles. La millor va ser Evelyn Yankey, quinta amb 6,32.

Millor va ser en els 1.500, on Carla Masip i Javi Mirón van passar a la final guanyant les seues respectives carreres. Este diumenge el migfondista d'Ibi correrà pensant a acabar primer o segon i a córrer “entorn a 3.35 o 3.36”, un resultat que creu que li pot espentar fins als Jocs.

Naiara Pérez, una de les principals promeses de la perxa a Espanya, va acabar quinta en la final malgrat ser encara una atleta sub20. La castellonenca va igualar per segona vegada el seu rècord autonòmic de 4.20 i va fallar després sobre 4,25.

Pablo Drees va complir en la final dels 400 metres barres amb un sext lloc (52.02). Com Laura Domene, la valenciana que va acabar dècima després de triturar la seua marca personal en prop de 22 segons (16.18.31).